miércoles, 18 de enero de 2017

Cine PISA

Títol: Cine PISA
Any: 1967-2012
Localització: Cornellà de Llobregat

El Cine PISA va ser construït l'any 1967 a Cornellà, concretament al barri de Sant Ildefons. Des de el primer moment, es va convertir en uns dels edificis més emblemàtics de la ciutat  ja que amb el pas del temps va ser l'únic cinema que seguia en funcionament (després del tancament del "Titán", actualment una biblioteca)



Va haver de tancar les portes al 2012 ja que amb la creació de nous centres comercials que incorporaven una millor tecnologia cinematogràfica, van acabar amb el Pisa. El que abans era un lloc molt transcorregut per la gent, es va convertir en un cinema on molt poques persones hi anaven. Per aquests motius, després de 46 anys d'activitat van tancar per sempre.

L' ajuntament va decidir comprar el terreny amb la intenció de destinar-ho a la construcció, però la gent no estava d'acord i es van manifestar per defensar el que per la població de Cornellà era un edifici emblemàtic.

Avui en dia, encara no l'han enderrocat i actualment podem veure que l'exterior del cinema ha sigut decorat:





Aquesta decoració vol fer un homenatge al qual ha sigut aquest cinema per tots els ciutadans, i per això amb relació amb el tema del cinema veiem que la decoració tracta sobre la pel·lícula "Alícia al país de les meravelles" ja que l'any passat el llibre va complir 150 anys. Podem veure diferents parts de la pel·lícula retractades amb la pintura donant a aquest edifici una imatge molt alegre i curiosa, a més incorporen frases que encara la fan més especial.



He escollit aquesta obra perquè a més d'estar molt a prop d'on visc, trobo molt interessant la història que hi ha darrere d'aquest cinema ja que té un valor històric  i a més,  el que han fet per dornar-li una nova imatge m'agrada perquè és un altra manera de recordar el que ha sigut aquest edifici.



domingo, 15 de enero de 2017

Portal Miralles

Títol: El portal Miralles
Any: 1901
Autor: Antoni Gaudí
Localització: Passeig Manuel Girona, 55


Resultat d'imatges de portal miralles
                                                         Imatge frontal de la porta

L'obra de la que us parlaré avui, era la porta d'entrada a Can Miralles, es pot trobar al Passeig Manuel Girona, tot hi que no sempre ha estat així, inicialment es trobava a la finca Miralles, a Sarrià, a causa d'un encàrrec realitzat l'any 1901 a Gaudí per l'industrial Hermenegild Miralles i Anglès.



Part interior del reixat de ferro


Gaudí en principi va ser l'encarregat de construir la casa del seu amic i col·laborador, senyor Miralles.
Gaudí va projectar el mur i la porta d'accés de la finca, tot hi que al final no es va encarregar de la casa,  ja que la va construir el seu ajudant (Domènec Sugrañes i Gras). L'obra construïda per Gaudí revela una certa influencia barroca.

Imatge relacionada


Actualment es conserva una part del mur, de forma ondulada, realitzat amb la tècnica del trencadís, una reixa de tela metàl·lica, la porta, que té un gran arc lobulat i coronada amb una creu gaudiniana tridimensional de ferro forjat (la que hi ha actualment es una rèplica, ja que l'original es conserva a la Casa-Museu Gaudí del Parc Güell).

Resultat d'imatges de portal miralles
Estàtua de Gaudí

 Quan la casa va ser enderrocada, la tanca va ser l'única part que se'n va salvar i va ser traslladada al carrer Manuel Girona, on es troba actualment. L'any 2000 es va restaurar el portal, i es va aprofitar per afegir la coneguda estàtua de cos complet i tamany real d'Antoni Gaudí.


Jo amb la estàtua                                                                  



                                                                               

Vaig escollir aquesta obra, ja que visc just al cantó i hi he passat innumerables vegades per sota, sense saber mai be la història d'aquesta obra. Fer el treball del portal Miralles, m'ha ajudat a descobrir una mica mes del seu passat i de com va ser construïda.

miércoles, 11 de enero de 2017

El petó de la mort

Títol: El petó (o bes) de la mort
Any: 1930
Autor: Joan Fontbernal i Artemi Barba (costelles)
Localització: Cementiri de Poblenou, Barcelona


L'obra que us acostaré avui és “el petó (o bes) de la mort”, una escultura funerària de marbre i al voltant d’un metre d’altura que es troba al cementiri de Poblenou. L’escultura va ser creada al taller de Jaume Barba i durant molt de temps se li va atribuir a ell, però com que l’artista tenia al voltant de 70 anys quan es va fer l’encàrrec, més tard s’ha confirmat que és obra del que va ser el seu gendre, Joan Fontbernal. Tot i això, les costelles van ser esculpides per Artemi Barba.






És una escultura molt peculiar i amb una història força emotiva. Va ser un encàrrec de la família Llaudet l’any 1930, ja que havien perdut un fill molt jove i volien fer honor a la seva memòria amb una escultura per a la seva tomba. 



Va estar inspirada per uns versos de Mossèn Cinto Verdaguer, i aquest mateixos es poden llegir com a inscripció al pedestal:

“Mes son cor jovenívol no pot més,
en ses venes la sanch s’atura i glaça
i l’esma perduda amb la fe s’abraça
sentint-se caure de la mort al bes”


L’escultura està formada per dos figures de cos sencer: la mort, representada com un esquelet amb les ales arronsades que està fent un petó al front a la segona figura, un jove que cau extasiat i rendit als seus braços. Alguns diuen que és de molt mal gust i altres la cataloguen de desagradable, com una falta de respecte, però personalment considero que és una contraposició a la visió dolorosa que tenim de la mort i que la converteix en un trànsit suau i, fins i tot dolç, que porta a la pau. Sigui com sigui, és impactant i no deixa a ningú indiferent.



Salomé Lagares, B2F

lunes, 9 de enero de 2017




L'església de Sant Ramon de Penyafort

Nom: L'església de Sant Ramon de Penyafort, també coneguda com a església de Santa Maria de Montsió (o simplement Montsió)

Any: L'església gòtica original va ser construïda entre els segles xiv i xv.

Localització: Rambla de Catalunya, 115, 08008 Barcelona.

                                          Façana de L'església de Sant Ramon de Penyafort

Aquesta església esta situada a la gran Rambla de Catalunya una zona molt cèntrica de Barcelona, per tant molts turistes, transeünts o gent que va a missa poden veure aquesta obra arquitectònica del segle XIV. Però no sempre ha estat així ja que aquesta obra va ser inicialment construïda al barri Gòtic al carrer del Montsió, que es a prop del Portal del Àngel per l’ordre Sant Agusí.

Al 1423 les monges dominiques van adquirir-la però entre el 1882-1890 van tindrà que canvia de ubicació i el claustre, la sala de capitell i el conjunt de l’església es van trasllada pedra a pedra a la seva ubicació actual : la Rambla Catalunya. Aquesta reubicació va ser supervisada per Joan Martorell.

L'església d'estil gòtic, amb nau única i capçalera poligonal, amb cinc trams de volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts. La façana va ser realitzada de nova construcció després del seu trasllat, amb un projecte elaborat per Joan Martorell en estil neogòtic; presenta tres arcs apuntats d'entrada, amb la inscripció llatina Florens ut rosa fragans sicut lilium, sobre la qual se situa una escultura de la Verge del Rosari, obra de Maximí Sala, i sobre aquesta una gran rosassa.



Arquería de entrada                                  












                                                                                                                                                                   Nau de l’església


He escollit aquesta obra arquitectònica perquè no sabia res d’ella i un dia que sortia de festa amb uns amics a una discoteca propera m’hi vaig fixar i em va agradar, vaig convèncer als meus amics per fer-nos una foto i així poder aprofitar-la per el blog i jo poder investigar la història i l’arquitectura d’aquesta parròquia, en especial el que més em crida l’atenció es la gran rosassa que hi ha sobre la verge perquè la trobo molt impactant.


                                                              Façana de L'església                                                                                                                                                                                           
   Jo i els meus amics a la a església de Santa Maria de Montsió


Pablo Pérdigo B2F

miércoles, 14 de diciembre de 2016

La cripta de la Colònia Güell


Títol: Cripta de la Colònia Güell
Any: 1908-1915
Arquitecte: Antoni Gaudí
Localització: Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat


La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí. Va ser construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló.




La que hauria sigut l'església de la Colònia fou encarregada per Güell i projectada per Gaudí el 1989, encara que no es col·locà la primera pedra fins al 1908. S'ubicà en el terreny d'una antiga masia coneguda com a Can Soler de la Torre. Lamentablement, tan sols es va contruir la cripta, ja que a la mort del comte Güell l'any 1918 els seus fills abandonaren el projecte. La cripta va ser consagrada el 3 de novembre de 1915 pel bisbe de Barcelona, Enric Reig i Casanova, dedicant-se al Sagrat Cor de Jesús.


La cripta fou assaltada i incendiada el 19 de juliol de 1936, durant el transcurs de la Guerra Civil, perdent-se nombrosos plànols i documents deixats per Gaudí, així com la maqueta polifunicular original. Destinada a magatzem, el 1939 fou restaurada, convertint-se en parròquia el 20 de juliol de 1955 amb la benedicció del bisbe de Barcelona Gregorio Modrego.


Entre el 1999 i el 2002 la cripta fou restaurada de nou i se substituí la coberta, obra de la Diputació de Barcelona i els ministeris de Cultura i Foment, sota la direcció de l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro. La intervenció portada a terme ha patit nombroses crítiques por no respectar la voluntat original de Gaudí i per esguerrar nombrosos elements estructurals originals. El 2005 la cripta de la Colònia Güell fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

He escollit aquesta obra perquè està molt a prop de la meva antiga escola i de petita anava a jugar allà bastant sovint, pero ara s'ha de pagar per entrar a visitar-la. Sempre m'ha semblat molt interessant aquesta cripta ja que, encara haber sigut construïda per Antoni Gaudí, no es gaire coneguda.



Elena Ramos
B2F

martes, 13 de diciembre de 2016

El Drac de l'Espanya Industrial

L’any 1969 els propietaris de l’Espanya Industrial ultimaven el pla parcial de La España Industrial per poder edificar pisos dins del recinte de la fàbrica. Tres anys més tard l’empresa es traslladava a Mollet i tot feia indicar que finalment l’antiga fàbrica tèxtil es convertiria en una zona d’alta densitat. Però en aquell moment el veïnat de Sants va començar una llarga campanya reclamant equipaments i espais verds.

Finalment l’any 1980 l’ajuntament va comprar els terrenys de la fàbrica. Es mantindrien alguns edificis, com la Casa del Mig, el Casinet i la Casa Bressol i la resta d’espai es dedicaria a parc. El Parc, obra dels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Monserrat Ruiz finalment va ser inaugurat l’any 1985.

Per decorar l’espai l’ajuntament va situar unes quantes escultures d’autors i èpoques diferents. Però la que s’ha convertit en l’obra més popular, especialment entre les generacions de petits santsencs, és se’ns dubte el Drac, que es troba a tocar de l’estació de Sants. Projectat per l'artista basc Andrés Nagel va ser inaugurat l'any 1987.




L’obra, que va ser pensada de forma interactiva, està realitzada amb plaques d'acer, retallades amb perfils abstractes. El drac, immens i amb les ales ben obertes i la cua que cau cap a l'estany és en realitat un espai lúdic pels nens. De la boca d’aquest drac surt un tobogan. De fet en origen els infants podien entrar també a l’interior del drac i baixar per la cua, però els actes incívics van fer que es tanqués. L’escultura fa 7 metres i pesa unes 150 tones. El drac ha esdevingut una icona de Sants, convertint-se en el símbol, entre d’altres, de l’Open Internacional d’Escacs de Sants, Hostafrancs i La Bordeta.








                                                                                                                        Víctor Gil B2F



  











martes, 6 de diciembre de 2016

LA CATEDRAL DE BARCELONA

Nom: Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia
Any: s. XIII - s. XV
Localització: Pla de la Seu

La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, més coneguda popularment com a la Catedral de Barcelona, és una obra monumental, segurament molt coneguda i punt d’interès turístic.
Rere aquest edifici, encara amb funció litúrgica, hi ha una llarga història i un procés de construcció encara més extens que finalment ha portat fins  a la imatge que ens ofereix avui dia. Es tracta d’una obra arquitectònica amb una gran quantitat de dades de gran interès a remarcar. Aquí, però, només farem un petit mos per anar desvetllant una mica d'informació d'aquesta meravellosa obra de la ciutat de Barcelona.
L’edifici que nosaltres veiem està constituït pel temple i el claustre, ambdós d’estil gòtic. Consta de dues torres, una sobre el portal de Sant Iu i l’altre sobre el portal interior d’accés al claustre, i de cinc entrades diferents que posteriorment veurem amb les característiques de l’edifici. A simple vista ens trobem amb una catedral que se’ns presenta absolutament enorme, impactant, una de les meves principals raons per haver-la escollit. Mesura aproximadament 93m de llargada, 40m d’amplària i 28m d’altura a la nau central. Els campanars fan 54m d’alçada, i el cimbori 70m per fora i 41m per dins.
Però aquest temple no va ser des del primer moment una construcció tan gran. La catedral gòtica s’aixeca sobre el fonaments d’una església romànica, que alhora es va construir sobre els fonaments d’un primer temple, una basílica paleocristiana datada del s. IV de la que es poden visitar les restes al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Aquesta primera basílica paleocristiana, dedicada a la Santa Creu i posteriorment a Santa Eulàlia (s. IX), va ser molt malmesa, però va mantenir-se en peu fins l’any 1046, en que el comte de Barcelona, Ramon Berenguer, va fer construir sobre els seus fonaments el temple romànic. Més tard, entre els segles XIII i XV, es va construir la catedral actual; les obres van durar uns 150 anys aproximadament i que van concloure amb el tancament de al façana amb un mur provisional (1417) i amb la finalització del claustre (1448).
La façana, d’estil neogòtic, no va ser construïda fins al segle XIX, quan Manuel Girona i Agrafel, un industrial barceloní, va sufragar els costos de la construcció. Es van seguir els plànols de l’arquitecte Josep Oriol Mestres, que va inspirar-se en el projecte inicial que ja s’havia dibuixat al segle XV però que mai va dur-se a terme. L’obra va quedar conclosa gràcies als fills de Manuel Girona, que van finançar la construcció del cimbori (enllestit l’any 1913).
Façana de la catedral l'any 1884
Imatge extreta de google imatges
Façana de la Catedral actualment
Imatge extreta de google imatges
















Com hem dit, l’edifici, format pel temple i el claustre, consta de cinc entrades, totes elles amb decoracions i abundant iconografia: 
  • Porta principal, la més coneguda, la que es situa al centre de la façana, que dóna a la plaça de la Catedral.
  •  Porta de Sant Iu, la més antiga i abans principal entrada al temple.
  • Porta de La Pietat, una de les entrades exteriors al claustre.
  • Porta de Santa Eulàlia, situada al carrer del Bisbe. També dóna accés al claustre.
  • Porta de santa Llúcia, entrada a la capella exterior dedicada a Santa Llúcia i la tercera que permet accedir al claustre.

El temple és un clar exemple de l’arquitectura pròpia del gòtic català. És de planta basilical i està distribuïda en tres naus, alhora dividides en cinc trams, amb un sol absis i deambulatori, i s’aprofiten els espais interiors dels contraforts per obrir una sèrie seguida de capelles secundàries. L’interior, també de grans dimensions, s’il·lumina amb finestrals coberts amb vitralls pertanyents a diferents etapes (des de gòtics fins a modernistes). S’hi conserven retaules gòtics i al Museu de la Catedral podem trobar pintures gòtiques, a més d’altres decoracions com les claus de volta, dels segles XIV i XV, i els mateixos vitralls.
Personalment, he de dir que he escollit aquesta obra entre d’altres perquè sempre m’ha resultat impressionant, tant per a seva mida com per les decoracions de la façana; em fa sentir absolutament minúscula al seu costat. Precisament per això jo destacaria dos elements principalment que em donen aquesta sensació de monumentalitat: la pròpia façana, en que destaca l’arc gòtic, la gran varietat iconogràfica i els vitralls, i el cimbori, coronat amb la imatge de Santa Helena, que és precisament el punt més alt de la catedral, el que culmina aquesta sensació de grandesa.



















WEBGRAFIA I WEBS D’INTERÈS:


Mariona Rodríguez, B2F