miércoles, 15 de marzo de 2017

MERCAT DE SANTS

Nom: Mercat de Sants
Any: 1913
Autor: Pere Falqués i Urpí
Localització: Carrer Sant Jordi 6

Durant dècades, abans de que Sants tingués un autèntic mercat, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer de Sant Crist, una de les principals vies del municipi. Però aquestes parades improvisades es van veure superades ràpidament per l’arribada de les fàbriques, la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial. 

Mercat abans de les reformes.

Mercat després de les reformes.

Sants va decidir tenir el seu primer mercat, i aquest es va situar a la Plaça Osca, convertint-se en un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona. Aviat, es va quedar petit i la seva activitat va començar a resultar molt molesta. Així, l’any 1892 es va demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys de l’Hort Nou per a iniciar la construcció d’una gran estructura que pugés satisfer les demandes del creixent barri de Sants. 

Interior durant les reformes.

Així va ser, anys més tard i després de molts problemes burocràtics i administratius, l’arquitecte Pere Falqués i Urpí erigiria el colossal mercat d’inspiració modernista, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. L’autor va optar per distribuir l’espai (11.486 m2) en tres naus de mateixes dimensions, amb cobertes inclinades a dues aigües. 

Plànol del Mercat.

Pel que fa a la decoració, es van guarnir les finestres amb vidres de tons verdosos, i a més a més, a les portes del mercat es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona. 

Porta principal.

Interior durant les reformes, zona del pàrquing.

Actualment, després d’acabar una sèrie de reformes, el mercat ja compleix 101 anys al servei del barri de Sants, i continua amb la mateixa activitat i bullici que des del primer dia.


VICTOR ROIGÉ

viernes, 10 de marzo de 2017

Ermita de Sant Ramón

Nombre: Ermita de Sant Ramón
Año: 1885-1887
Autor: Josep Estruch Comella
Localización: Sant Boi de Llobregat



La ermita se construyó entre el 1885 y el 1887 por Josep Estruch Comella en memoria de sus padres, Ramón y Eulalia. El interior de la iglesia fue destruido en 1936 al inicio de la Guerra Civil.

                                     
Foto de la Ermita de Sant Ramón desde el balcón de mi casa

La ermita de Sant Ramón, esta situada en la cima de la montaña de Sant Ramón en Sant Boi de Llobregat. 

 
Ermita de Sant Ramón

En la semana del 31 de agosto, se hace la subida a Sant Ramón, es una celebración que se hace cada año desde el 1936, y consiste en subir andando hasta la cima. Además, también hay cursas atléticas, sardanas y gigantes. 


                                                         Recorrido de la subida a Sant Ramón


Llegada a Sant Ramón


Al lado de la cima, hay una pequeña plaza desde donde hay unas bonitas vistas a todo el delta del Llobregat, y en días claros, se puede ver hasta la isla de Mallorca.




                                                                Vistas desde Sant Ramón

He escogido la ermita de Sant Ramón ya que vivo en Sant boi de Llobregat y desde el balcón de mi casa lo veo y me ha parecido interesante y bonito mostrarlo. Los que aun no hayáis subido hasta ahí arriba, os lo aconsejo por las bonitas vistas que tiene! 

Foto desde mi balcón

Como curiosidad, también tengo que decir que por la noche, más o menos de 20.00 a 00.00 la ermita se ilumina.

Sant Ramón iluminado



Lydia Martín
B2F

viernes, 17 de febrero de 2017

Camp Nou


Nom: Camp Nou
Any: 1957
Autor: Francesc Mitjans
Localització: carrer Arístides Maillol 12 (Les Corts)



L'estadi del Futbol Club Barcelona va ser inaugurat el 24 de setembre de 1957, i va ser dissenyat per l'arquitecte català Francesc Mitjans durant la presidència al club de Francisco Miró-Sans.
La capacitat de l'estadi ha anat variant al llarg dels anys, al principi tenia capacitat per a 93.053 espectadors, encara que l'aforament màxim va arribar als 120.000 espectadors. Després, amb la normativa de la instauració de seients, la capacitat de l'estadi ha quedat reduïda a 99.354 localitats.
Ha estat catalogat per la UEFA com a "Estadi de màxima categoria", gràcies a que es tracta de l'estadi amb major capacitat d'Europa i es troba en 2a posició a nivel mundial en capacitat.



Fotografia des de la 1a graderia de l'estadi
Pel que fa a la superficie del terreny de joc, cal dir que òbviament es juga amb gespa natural, i té uns límits de 105x68m. És un estadi molt ample i on hi predomina el blaugrana a les graderies, on cadascun dels seients està pintat del color grana i d'altres de blau. Hi ha certes butaques que hi són grogues per a la publicitat (Nike) o on hi apareix el lema del FCBarcelona: Més Que Un Club. També disposa de videomarcadors per a informar als espectadors que gaudeixen del partit.




Així mateix, cal destacar que l'estadi va ser construït amb pedra, encara que actualment, la zona principal ha estat remodelada i és totalment diferent amb noves decoracions i nous materials.

Exteriors del Camp Nou












Entrada principal remodelada

















He escollit el Camp Nou perquè porto tota la meva vida assistint cada cap de semana a l'estadi a veure a l'equip, i és la meva gran passió. A més a més, és una atracció turística molt important a Barcelona, gràcies als múltiples èxits que ha assolit el FCB en les dues últimes dècades. També crec que es tracta d'un gran monument únic de la ciutat de Barcelona, una de les infraestructures més grans i emblemàtiques, i que ha estat ben dissenyat perquè permet una bona visió des de quasi bé tots els angles de l'estadi i per la gran capacitat que suporta.



Fotografia de la temporada 2003-2004
Fotografia de la temporada 2016-2017




Nacho J.
B2F





  



martes, 14 de febrero de 2017

Obra:Terra i foc

(Escultura de Joan Gardy a la avinguda Diagnal de Barcelona)

Biografia de l'autor:

Nascut a Boulogne-Billancourt, prop de París, la seva família va instal·lar-se a Céret quan els alemanys van envair la ciutat durant la Segona Guerra Mundial. Dos anys després s'instal·larien a Catalunya. Va créixer envoltat d'artistes, ja que el seu pare era íntim amic de Joan Miró i de Pablo Picasso. Va viure a Espanya fins al 1958, quan va a marxar a París per estudiar a l'Escola del Louvre. Quan va finalitzar els estudis va obrir el seu propi estudi a la ciutat. Allà treballaria amb artistes com Georges Braque o Marc Chagall.
Va conèixer Giacometti a Montparnasse i hi va mantenir una gran amistat durant la seva estada parisenca.
Com a ocupació podem dir que era escultor i ceramista, d'allà el material de l'escultura.

Obra:

La seva escultura és Terra i foc, de més de 15 metres d'alçària, situada a l'avinguda Diagonal de Barcelona enfront de la seu central de La Caixa, que li va fer l'encàrrec cap als anys vuitanta.

Curiositat:

Durant una exposició d'Antoni Tàpies a la Martha Jackson Gallery de Nova York, Gardy Artigas va tallar el bigoti a Salvador Dalí sense el seu consentiment, fent un tipus d'acció surrealista. Dalí, sorprès i amb tot de públic esperant la seva reacció, va explicar que també tenia un testicle més llarg que l'altre i que amb el nou bigoti podria agafar ones còsmiques.

No he trobat pràcticament quasi re d'informació sobre l'obra. És molt poc coneguda encara que moltíssima gent la tingui vista. M'ha costat moltíssim trovar-ne l'autor i el nom de l'obra ja que al seu voltant no hi havia escrit cap missatge ni títol.



IMATGES DE L'OBRA
                                                           (Autor de l'escultura)


 
 
He escollit aquesta escultura perquè sempre que vaig cap a l'escola o simplement quan quedo amb amics per anar a algún bar dels voltants la veig, i mai m'he parat a buscar-ne información ni en sabia absolutament res d'ella. Em crida l'atenció perquè és molt extranya, te una forma totalment desconeguda i subjectiva i els colors criden l'atenció.
Espero que us hagi agradat!
 
 

 




 


sábado, 11 de febrero de 2017

FONT D'HÈRCULES

Nom: Font d'Hèrcules
Any: 1884
Autor: Antoni Gaudí
Localització: Palau Reial de Barcelona

El Palau Reial és una de les zones que més art públic guarda de tota Barcelona. Cada camí és una veritable joia, ja que té obres de tot tipus. El Palau era propietat d'Eusebi Güell i els encarregats de la seva construcció va estar a càrrec de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i Antoni Gaudí. Martorell s'encarregà del palauet i Gaudí de reformar-lo i del disseny dels jardins, el mur de tanca i els pavellons de porteria. Gaudí, a més a més, va construir dues fonts i una pèrgola i va plantar diversos tipus de plantes mediterrànies.


Posteriorment, la casa i part dels jardins van ser cedits a la Corona, en agraïment pel nomenament de Güell com a comte en 1918. Va ser remodelat, tornant a dissenyar els jardins fent un traçat geomètric i afegint estanys, fonts, bancs de bambú i diversos elements decoratius. Així va passar a ser el Palau Reial.



Durant la República (1931), el palau va estar en mans de l'Ajuntament de Barcelona, el qual va decidir instal·lar el Museu d'Arts Decoratives (1932). Durant el règim franquista, va tornar a ser residència del cap de l'estat. Actualment, és propietat de la Generalitat de Catalunya i torna a ser un museu d'art. 
























Tot i el gran nombre d'estàtues, fonts i altres obres que podem trobar en tot el Palau, m'he volgut centrar en una en particular: la font d'Hèrcules o la font Gaudí, una obra bastant amagada de la resta i una de les menys reconegudes de l'autor. 



La font d'Hèrcules és d'estil modernista, construïda durant l'etapa orientalista de Gaudí, on s'inspirava en el seu gust per l'art del Pròxim i Llunyà Orient. Va fer aquesta obra en un lloc bastant amagat del jardí, per això va passar bastant desapercebuda, fins que va ser redescoberta per Ignasi Serra i Goday.

La font està formada per un banc de pedra de forma el·líptica amb respatller de paredat. A la part central, s'aixeca un pedestal sobre el que es troba un bust d'Hèrcules, el qual no és original, es va col·locar durant la restauració de 1983. En la base del pedestal, surt un broc amb forma de drac xinès construït amb ferro forjat, sobre el que vessa aigua sobre una pica de pedra amb l'escut de Catalunya (les línies es formen amb l'aigua que cau de la pica). El conjunt, sobri però estètic, s'integra de forma harmoniosa amb la natura, ja que Gaudí considerava la natura com una gran obra mestra i, per això, aconseguir-ho era el seu objectiu principal.































La font està dedicada a l'heroi mitològic Hèrcules i representa al drac Ladó, el drac Guardià del Jardí de les Hespèrides, el qual va ser vençut per Hèrcules en el seu onzè treball. Aquest episodi va ser narrat per Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlàntida, dedicat a Antonio López y López, primer marquès de Comillas i sogre d'Eusebi Güell.



He triat aquesta obra perquè és una de les menys conegudes de tota Barcelona. Ho és tant, que ha estat ignorada durant quasi un segle. La vaig descobrir per pura casualitat mentre anava amb bici amb el meu pare, ja que sempre paràvem al Palau Reial a caminar una estona. Un dia vam agafar un camí per anar al que seria el museu, rodejat de bambú i ens la vam trobar. És una font d'aigua potable i cada cop que arribàvem, bevíem aigua d'aquesta font. Ho hem fet des de que era molt petita i per això és un dels llocs més preuats que tinc de la meva infància.

Ruth García
B2F




miércoles, 8 de febrero de 2017

"ONADES"

Nom "Onades"
Any 2008
Autor José García Martínez o Gamar Jaenes (1955)
Localització Es troba al Prat de Llobregat, entre l’Av. Onze de Setembre i el C/ Canet de Mar. 

Mural "Onades" de Gamar Jaenes (El Prat de Llobregat)
“Onades”

Aquest mural és una representació del mar, realitzada al fresc. El suport és la pròpia paret i mesura uns 8,5m x 2,10m.

L’obra és una combinació de fortes i gruixudes pinzellades blaves i blanques, on les tonalitats més fosques són utilitzades per l’endinsament del mar i les onades més properes situades a l’inferior del mural; el blanc és usat per l’escuma del mar, els núvols i la línia de l’horitzó entre el mar i el cel; i finalment, els blaus més clars es troben al cel i a les onades que tot just acaben de trencar.


Està ben il·luminat, ja que utilitza colors clars i vius, i hi ha un cert contrast entre la claredat del cel i el mar en sí. És una composició dinàmica gràcies al moviment de les onades causat per la irregularitat d'aquestes, i al mateix temps, equilibrada i horitzontal, ja que moltes de les línies són relativament rectes i horitzontals.

Aquest mural el podem identificar amb la platja del Prat, degut a les múltiples representacions que ha dut a terme l’artista d’altres espais naturals de El Prat de Llobregat a altres murals pintats arreu de la ciutat. 







Gamar Jaenes

És un artista contemporani pratenc que ha treballat amb múltiples tècniques pictòriques; des de frescos, olis i pastels, fins a collages, i diversos àmbits temàtics com el retrat o el paisatge.

Jaenes ha exposat en diverses sales d’exposicions de Catalunya i del món, però sobretot a la seva ciutat. També ha realitzat diferents viatges juntament amb altres artistes locals arreu del món per tal d’enriquir els seus coneixements artístics, e inclús ha pintat diversos murals públics a la seva ciutat, com és el cas d’aquest.

Les seves obres s’han exposat a Casa de Cultura del Prat de Llobregat, Sala M. Berbis (Calafell), Hospital Universitari de Bellvitge, Sala l’Aliança (Cubelles), Sala de Arte Central Hispano (Saragossa), Pradisus Punta Cana (República Dominicana), etc.

“Visc la professió d’artista com una filosofia de vida, no passo per enlloc que no m’inspiri un quadre o qualsevol altra composició pictòrica” 
Gamar Jaenes


Paula Pallarès, B2F

miércoles, 25 de enero de 2017

Pau Farinetes

Títol: Pau Farinetes
Any: 1989
Localització: Plaça Comas - Carrer Dolors Masferrer, Les Corts, Barcelona.





Pau Farinetes va ser un personatge molt popular al poble de les Corts a finals del segle XIX. El seu nom real era Pau Piera Piera i representa un típic pagès d'aquella contrada, que habitava al mas de Can Farinetes, ubicat al carrer Joaquim Molins, darrere de l'Ajuntament del poble.

Segons fonts de l'Arxiu Municipal de Les Corts, el rostre sí que és de Farinetes però la resta del cos és de Jaume Esteve, regidor de l'últim ajuntament de les Corts.

L'escultura, de metre noranta i uns 300 quilos de pes, és una rèplica de bronze feta per Nicolau Ortiz Serra. De l'original, d'autor desconegut, es té constància des de principis del segle XX, Després de la mort de Farinetes, l'estàtua es va desgastar i va ser enderrocada.

El retorn de Farinetes es va produir el 1989, durant el concurs “Faci vosté d'alcalde”. La figura va guanyar el certamen gràcies a l'afecte generat al barri i es va instal·lar a la plaça de Comas.

Segons va afirmar Teresa Perelló Diumenge, presidenta del Consell Municipal el 1989 a una nota prèvia a la inauguració, l'escultura pretén "perpetuar el seu record i el d'un poble que tot i la industrialització va seguir sent una zona de 'pagesos' i menestras".





He escollit aquesta obra ja que passo per allà cada dia i sempre, des de ben petita m’he preguntat qui era aquest home. Mai ningú m’ha sabut dir qui era l’home representat ja que sempre hi ha hagut diferents versions sobre l’origen i la identitat de l’escultura.


Helena Pons
B2F