domingo, 12 de noviembre de 2017

Temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo

Nom: Temple expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo
Any: 1902 - 1962
Autor: Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Maria Sajnier
Localització: Cim del Tibidabo (512 metres), Barcelona.

El Pic de l’àliga (actual cim del Tibidabo) va pertànyer als monjos del monestir de Sant Jeroni, fins que l’any 1886 amb la vinguda de Don Bosco a Barcelona, li van regalar les terres del cim.
Don Bosco pronostica que en aquest cim, Tibidabo (expressió llatina provinent del Nou Testament que vol dir: tot això et donaré), es construiria una gran temple. Un temps més tard, Dorotea de Chopitea hi construirà una petita ermita.
 












Anys més tard l’ajuntament s’apodera del terreny però al final no hi construeix res. El 1888 posa a subhasta el terreny. El Doctor Andreu compra els terrenys per fer un sanatori natural, aprofitant l’aire més pur que hi ha en comparació a l’aire contaminat de la Barcelona industrial d’aquell temps i que provocava moltes malalties respiratòries. Per fer-ho més atractiu a la gent, es crea el parc d’atraccions del Tibidabo.
La seva dona, Carme Miralles, molt vinculada als salesians,  li recorda que també s’ha de construir el temple que Don Bosco va preveure que es faria.

El 1902 es va posar la primera pedra. Aquest temple és expiatori de tot Espanya, es a dir, s’ha construït amb les donacions que ha fet la gent de tota Espanya ( i fins i tot amb aportacions de sud-amèrica gràcies a la difusió que va fer el bisbe Massegué a inicis del segle XX) per poder-lo construir. És per aquest motiu que a l’interior del temple es poden observar els escuts de totes les províncies espanyoles i dels països sud-americans que van aportar diners.

L’arquitecte va voler reproduir una “altra” Barcelona, més espiritual i sana que la que es veia a la plana, però simbolitzant tot el que de positiu tenia, recollint els diferents estils arquitectònics que, segons ell, culminaven en el gòtic (estil amb que es construeix la basílica).
La part inferior del Temple representen les muralles de Barcelona, que la protegeixen dels perills externs.


L’entrada recorda el Portal de l’Àngel, que donava entrada a la ciutat de Barcelona i vol representar que la fe ha salvat la ciutat. La portalada està formada per tres arcs units per un de sol, recordant el misteri de la Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant units)
Tot el temple està construït amb diversos estils, volen representar i reconèixer l’origen i el valor de la cultura catalana: clàssic, romànic, modernista i bizantí-venecià
La cripta és d’estil clàssic (marbres del terra i base de les parets i columnes, mosaics romans de la part mitja de les parets), estil romànic (arcs de mig punt a les voltes) i estil venecià d’inspiració bizantina (mosaics als absis).


Dins hi trobem diferents estils de mosaics:
Romà





Venecià (seguint la tradició Bizantina)





Darrere l’altar de la cripta, trobem dos mosaics. Un representa l’ermita i l’altre l’entrega de terrenys a Don Bosco.


També hi trobem alguns vitralls petits situats a les parets laterals.



La torre del temple-basílica és d’estil gòtic. Aquí si va posar una figura d’àngel a sobre la porta per a recordar la porta d’entrada a Barcelona.



La gran torre central del temple (recordant la torre de l’homenatge dels castells medievals) està delimitava per quatre torres, que simbolitzen els quatre evangelistes. Aquestes torres formen a l’interior un espai octogonal. Aquesta torre ja va ser construïda sota la direcció de Josep Maria Sagnier, fill de l’arquitecte mort el 1931 i que sí va construir la cripta i la basílica.



A la part intermitja de la torre, hi trobem els 12 apòstols. A la part superior trobem la figura del Sagrat Cor.
 
El primer Sagrat Cor (obra de l’escultor Frederic Marés) es va desfer durant la guerra i se’n va fer una campana, la qual és troba a l’entrada del temple. L’escultura actual és de l’escultor Josep Miret i va fer servir el rostre de Jesús del Sant Sudari de Torí (bressol dels salesians)  com a model per a aquesta imatge.


L’ermita original és troba adosada a la façana est del temple.


La part de les “muralles” i la cripta, simbolitza la catequesis i està construïda amb pedra del Montseny.
La part central, on es troben els apòstols,  simbolitza la contemplació. Està construïda amb pedres de Girona.
I la part superior simbolitza la creació i també està s’ha utilitzat la pedra de Girona.
Les dimensions totals del temple són de 75 metres, es a dir ens 575,7 metres sobre el mar.


El temple del Sagrat Cor del Tibidabo es va acabar de construir l’any 1962

He escollit el temple del Tibidabo ja que cada cap de setmana pujo a Vallvidrera ( Collserola ) i he anat molts cops al temple, però no en coneixia gaire sobre l’estil i la història.

Bibliografia:
- Entrevista amb els salesians Toni Pardo i Domènec Valls.

Dídac Verdés B2F



lunes, 23 de octubre de 2017

Nom: Camp Nou
Any: 1957
Autor: Francesc Mitjans i Josep soteras
Localització: C/Arístedes Maillol, barri de les Corts



El Estadi del Futbol Club Barcelona, conegut com el Camp Nou, ( o Nou Camp), va ser impulsat pel president Francisco Miró-Sants, president del Barça; en el que el seu primer mandat va consistir en la construcció d’un estadi, la qual va encarregar la feina al seu cosí germà Francesc Mitjans. El dia 28 de Març del 1954 van colocar la primera pedra d’aquest famós camp. Encara que van haver-hi alguns problemes de diners, finalment es va inaugurar al 24 de Setembre del 1957. És el estadi amb més capacitat de tot Europa amb 99.354 espectadors.



 
                                                                                                                                                 Personalment em recorda al Colosseu romà, l’idea de les graderies amb una pista(arena) al centre, i se sap que es una clara inspiració en l’arquitectura dels romans. A més a més, encara que sigui una estructura de grans dimensions (107m x 72m), hi una bona visió en el 99% dels seients. Dins del camp predominen dos colors, el blau i el grana, els colors del equip que representen, encara que a l’exterior només predomina el color gris. Quan ens centrem en el terreny de joc, veiem que com tots els camps de primera, segona i alguns detercera, juguen amb gespa natural.





Els materials utilitzats per aquest, van ser el formigó i el ferro. Encara que també havia sigut utilitzada la pedra. La combinació d'aquests són els que determinen el color grisenc que s’aprecia en l’exterior, com bé he mencionat abans. Tot i així va patir algunes reformes, les quals van ser l’inauguració de l'enllumenat (1959), el marcador electrònic situat a Tribuna 2a graderia (1976) o les llotges privades, la sala VIP i la sala de premsa (sobretot en la temporada 1981-1982).



He escollit el Camp Nou, ja que porto anant des de ben petita acompanyada del meu pare, i sense dubte és una de les raons per les quals ara jugo a futbol. És una sensació única veure a tanta gent unida per un sol sentiment, el ‘culé’. Encara que el futbol no sigui el teu fort, personalment crec que tothom hauria d’anar per entendre perquè es tant famós i esta qualificat com un dels millors camps arreu del món.

Gemma Mallorca Prat, B2F

domingo, 22 de octubre de 2017

2017 Art


EL BORN CCM/ANTIC MERCAT DEL BORN


Títol: El Born CCM (centre de cultura i memòria)
Any: 1876 (inauguració de l'antic mercat del born) i 1700 (jaciment arqueològic)
Autor: Antoni Rovira i Trias (arquitecte), Josep Fontserrè (constructor) i Josep Cornet i Mas (enginyer)
Localització: Barcelona, barri de la Ribera


L'obra que he escollit és el Born CCM, una obra arquitetònica. Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona. Aquesta estructura tenia la funció com a mercat, però actualment és un centre de cultura i memòria. 

Imatge relacionada

Com bé he dit abans, va començar tenint com a funció de mercat. Es diu que va començar a construir-se l'any 1873 fins l'any 1878, però a la pàgina oficial diu que va estar inaugurada l'any 1876, aixi que abans d'aquest any es va acabar de construir. Va iniciar-se sent el mercat del barri de la Ribera, fins que l'any 1921 va pasar ser el mercat central de fruita i verdura.
Abans de que es convertís en un CCM (centre de cultura i memòria), durant tres dècades, es va tenir un llarg debat de la seva finalitat final.

L’edifici forma part d’altres intervencions arquitectòniques d’un moment històric en què Barcelona s’insereix en la modernitat europea.  Té una planta rectangular, amb dues grans naus amb cúpules a la intersecció d'aquestes, i 4 naus més petites. L'estructura és sostinguda damunt de columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada.


En la meva opinió, em sembla un edifici molt maco per visitar i a més a més, amb una història interessant. Sempre que tinc temps, vaig a passejar a la zona del born i a menjar unes bones patates braves a prop d'aquest mercat. La primera foto, surto jo davant de l'edifici, just abans d'anar a dinar. Una mica de postureo i ALEE! A menjar patates braves. Està a situat a un lloc molt bonic i agradable, on sempre trobes nous llocs secrets on passar temps sola o amb companyia. Recomano visitar aquest centre, perquè és interessant i un bon lloc per la gent posturetis.


Seonyoung Lee, B2E
22/10/17

lunes, 2 de octubre de 2017

DONA I OCELL


Títol: Dona i ocell
Any: 1983
Autor: Joan Miró
Localització: Parc Joan Miró, Barcelona

L’obra que he escollit és la Dona i l’ocell, una gran escultura de Joan Miró que es troba a 22 metres sobre l’estany artificial del parc de Joan Miró. Es va construir durant 1981 i 1982 i finalment es va inaugurar al 1983.
Es tracta d’una escultura feta de pedra artificial, revestida amb parts de ceràmica pintada de vermell, groc, verd i blau.





És una obra d’art contemporani de tema figuratiu, hi ha diverses teories sobre el sentit d’aquesta obra, entre algunes d’elles la que ha tingut més èxit afirma que és tracta d’una forma femenina i un ocell que hi descansa damunt.

La dona mironiana (representada per Miró) no és només una dona sinó tot l'univers. Queda definida per una incisió en negre sobre el cos de l'estructura, recordant a una vulva gegant. La seva feminitat es complementa amb la forma fàl·lica de l'escultura, per altre banda tenim l’ocell, un element que apropa a l’espectador al cel i a les estrelles, Miró utilitza aquest recurs al llarg de la seva carrera artística ja que per una part vol representar l’evasió ,la imaginació i també la capacitat d’evocar a altres realitats.





Personalment és una obra que m’agrada ja que el Miró arriba a estilitzar tant la realitat que cadascú pot interpretar-ho de la manera que vulgui i et fa sentir com si estiguessis en un altre dimensió i em sembla una cosa molt màgica. 










Martina Graells 2/10/17

martes, 28 de marzo de 2017


Títol: Les Fonts Bessones
Any: 1959
Arquitecte: Espiau Seoane
Localització: Plaça de Catalunya, Barcelona
Mides: 21,60 metres de diàmetre (forma circular).
Descripció: Disposen d’una sèrie de sortidors laterals i un central de major altura.

Després d’estar pensant quina obra d’art podia triar, vaig decidir d’escollir “Les Fonts Bessones”, situades a la Plaça de Catalunya. La vaig escollir perquè és un punt de referència a la nostra ciutat i perquè és un dels principals llocs on la gent acudeix quan ve a visitar Barcelona.

L’autor d’aquest projecte va ser Espiau Seoane, que en aquells moments era el cap de Servei de Jocs d’Aigua i Il·luminacions de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquestes fonts es van crear amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929, quan es va començar a urbanitzar la Plaça de Catalunya que havia sorgit després de l’enderroc de les muralles que connectaven la part vella de la ciutat amb la nova Eixample dissenyada per Cerdà. 


 
Estanc de la Plaça Catalunya, 1902
Imatge de la Wikipèdia

 
Al principi, a aquesta  zona es va crear un estanc de forma quadriovalada, però va desaparèixer al 1902 amb la reforma de la plaça (fotografia que hi ha  a la part superior).
No obstant, al 1959, es va decidir col·locar dos fonts monumentals a la terrassa superior de la plaça, acompanyant en la decoració de l’exposició d’estàtues que havia sigut creada 30 anys enrere.

Actualment, són dos de les 200 fonts ornamentals que podem trobar a Barcelona (altres 600 d’aigua potable). Quan es van començar a plantejar la construcció de fonts, va ser per a proporcionar aigua a la població, per això les principals fonts es trobaven en els nuclis urbans, però durant el segle XIX, les fonts van deixar d’ésser les principals subministradores d’aigua i van passar a ser elements ornamentals els quals van anar evolucionant junt amb les diferents tendències artístiques que predominaven a cada època.
En aquell temps, aquestes fonts eren només un símbol decoratiu per a la plaça, però avui dia, s’han convertit en més que unes simples fonts, ja que ofereixen espectacles de llum i formes d’aigua que segur que heu vist alguna vegada.

Ara, fent referència a l’autor d’aquest projecte, cal dir que no he trobat una biografia completa, només ens informen de quina era la seva tasca laboral ni que aquest va ser un projecte que va impulsar ell. També ha escrit reflexions sobre economia a diaris com “El País”, per exemple.

Espero que us hagi agradat i hagueu descobert l’origen d’aquestes fonts que tots coneixem però ni ens parem a pensar tota la història que porten darrere seu.


 Font 1


Font 2



WEBGRAFIA:
Les Fonts



CLARA MARTÍ MAYNÉS
B2F

miércoles, 15 de marzo de 2017

MERCAT DE SANTS

Nom: Mercat de Sants
Any: 1913
Autor: Pere Falqués i Urpí
Localització: Carrer Sant Jordi 6

Durant dècades, abans de que Sants tingués un autèntic mercat, els venedors del barri es podien trobar al llarg del carrer de Sant Crist, una de les principals vies del municipi. Però aquestes parades improvisades es van veure superades ràpidament per l’arribada de les fàbriques, la posada en funcionament del Vapor Vell i de l’Espanya Industrial. 

Mercat abans de les reformes.

Mercat després de les reformes.

Sants va decidir tenir el seu primer mercat, i aquest es va situar a la Plaça Osca, convertint-se en un dels mercats més grans de la ciutat de Barcelona. Aviat, es va quedar petit i la seva activitat va començar a resultar molt molesta. Així, l’any 1892 es va demanar a l’Ajuntament de Sants que comprés uns terrenys de l’Hort Nou per a iniciar la construcció d’una gran estructura que pugés satisfer les demandes del creixent barri de Sants. 

Interior durant les reformes.

Així va ser, anys més tard i després de molts problemes burocràtics i administratius, l’arquitecte Pere Falqués i Urpí erigiria el colossal mercat d’inspiració modernista, d’estructura metàl·lica i tancament d’obra vista, amb la teulada i façana de ceràmica i maó. L’autor va optar per distribuir l’espai (11.486 m2) en tres naus de mateixes dimensions, amb cobertes inclinades a dues aigües. 

Plànol del Mercat.

Pel que fa a la decoració, es van guarnir les finestres amb vidres de tons verdosos, i a més a més, a les portes del mercat es van incorporar uns grans escuts de la ciutat que recordaven a tothom que ja no eren un poble independent, sinó un barri més de Barcelona. 

Porta principal.

Interior durant les reformes, zona del pàrquing.

Actualment, després d’acabar una sèrie de reformes, el mercat ja compleix 101 anys al servei del barri de Sants, i continua amb la mateixa activitat i bullici que des del primer dia.


VICTOR ROIGÉ

viernes, 10 de marzo de 2017

Ermita de Sant Ramón

Nombre: Ermita de Sant Ramón
Año: 1885-1887
Autor: Josep Estruch Comella
Localización: Sant Boi de Llobregat



La ermita se construyó entre el 1885 y el 1887 por Josep Estruch Comella en memoria de sus padres, Ramón y Eulalia. El interior de la iglesia fue destruido en 1936 al inicio de la Guerra Civil.

                                     
Foto de la Ermita de Sant Ramón desde el balcón de mi casa

La ermita de Sant Ramón, esta situada en la cima de la montaña de Sant Ramón en Sant Boi de Llobregat. 

 
Ermita de Sant Ramón

En la semana del 31 de agosto, se hace la subida a Sant Ramón, es una celebración que se hace cada año desde el 1936, y consiste en subir andando hasta la cima. Además, también hay cursas atléticas, sardanas y gigantes. 


                                                         Recorrido de la subida a Sant Ramón


Llegada a Sant Ramón


Al lado de la cima, hay una pequeña plaza desde donde hay unas bonitas vistas a todo el delta del Llobregat, y en días claros, se puede ver hasta la isla de Mallorca.




                                                                Vistas desde Sant Ramón

He escogido la ermita de Sant Ramón ya que vivo en Sant boi de Llobregat y desde el balcón de mi casa lo veo y me ha parecido interesante y bonito mostrarlo. Los que aun no hayáis subido hasta ahí arriba, os lo aconsejo por las bonitas vistas que tiene! 

Foto desde mi balcón

Como curiosidad, también tengo que decir que por la noche, más o menos de 20.00 a 00.00 la ermita se ilumina.

Sant Ramón iluminado



Lydia Martín
B2F